La fibra de llana és una fibra proteica natural, que s'utilitza per a la fabricació de peces de vestir a causa de les seves excel·lents propietats ignífugues, resistents a les taques, antiestàtiques i de control d'olors, juntament amb una calor i una resistència excepcionals. Tanmateix, les fibres de llana es redueixen àmpliament durant el rentat. Per superar aquest problema, les fibres de llana, especialment les que s'utilitzen a la roba, sovint es tracten amb resistència a la contracció per fer-les rentables a màquina. Al llarg dels anys s'han desenvolupat una sèrie de tractaments per fer que el teixit de llana se senti i resistent a la contracció. De tots els tractaments, el tractament de cloració seguit d'un recobriment amb una resina de poliamida-epiclorhidrina (conegut com a tractament amb clor-Hercosett) és sens dubte el més eficaç i el tractament més barat contra la reducció i es creu que aproximadament el 70% de tota la llana etiquetada com a totalment rentable a màquina es tracta amb el procés de clor-Hercosett.
Normalment no es poden obtenir colors molt brillants a la llana perquè no comença per tenir una base blanca, i també groguenc fàcilment a la llum del sol, sobretot quan està mullada. Com a resultat, els mercats que requereixen colors vius, blancs brillants i tons pastel, com ara roba de dona, roba per a nadons, roba esportiva i d'oci, estan dominats pel polièster, el niló, l'acrílic i el cotó, i es perden gairebé totalment a la llana.
No obstant això, al voltant del 10% de la producció mundial total de llana es blanqueja abans de la seva venda.
En el punt de venda, és desitjable un cert grau de brillantor encara que es perdi d'hora durant el desgast i es duu a terme una gran quantitat de blanqueig com a procés de blanqueig de recàrrega en el "fregat", que és el procés de preparació de la llana. Normalment s'afegeix peròxid d'hidrogen a l'últim esbandida en preparació i després es produeix un cert grau de blanqueig a l'assecador. Això es fa perquè es té en compte la blancor de la llana fregada per determinar el valor del producte final de fibra abans de confeccionar la roba.
Blanqueig oxidatiu: en la preparació de fibres, el blanqueig oxidatiu sol donar el millor efecte blanquejador, però la llana blanquejada oxidativament es fa servir més fàcilment que la llana sense blanquejar. El blanqueig oxidatiu es realitza normalment amb peròxid d'hidrogen o percarbonat de sodi. El blanqueig oxidatiu també es realitza en presència d'estabilitzadors i activadors. El blanqueig oxidatiu sempre danya la llana. – El blanqueig amb peròxid d'hidrogen es pot dur a terme per mètodes discontinus o continus, i a temperatures ambient o fins i tot més altes. Per què fan això? El peròxid d'hidrogen és relativament barat, no allibera productes químics tòxics ni olors desagradables i no provoca corrosió de l'equip de preparació, per la qual cosa és una opció popular. Els únics subproductes alliberats per aquest procés són la seva descomposició en aigua i oxigen. Quan s'utilitza peròxid d'hidrogen en fibres sensibles a l'oxidació, com la llana o el cotó, els danys poden ser, i en la pràctica habitualment, es redueixen al mínim sempre que el blanqueig es realitzi amb cura en les condicions recomanades, pel que fa al pH, temperatura, etc.
Estabilització del peròxid: per què cal afegir estabilitzadors a les solucions de blanqueig de llana?
En absència d'estabilitzadors, la llana s'engrogueix pel peròxid d'hidrogen. La raó és que la llana normalment conté petites quantitats d'ions de metalls de transició que catalitzen la descomposició del peròxid d'hidrogen i impedeixen que reaccioni amb la llana. Els estabilitzadors són agents complexants de metalls (segrestes) com el silicat de sodi, l'EDTA i els fosfats. El silicat de sodi es pot utilitzar com a estabilitzador per al blanqueig amb peròxid perquè, a part de la seva capacitat per segrestar ions de metalls de transició, actua com a tampó al pH adequat de 10.5 -11.5, però es poden formar dipòsits insolubles a la superfície. mercaderies així com a l'equip de tintura. Aquests dipòsits poden donar a la tela un mànec dur i poden provocar un tenyit desnivell, i molts estabilitzadors patentats utilitzats estan formulats amb agents complexants i tampons "incorporats" i aquests consisteixen en una combinació de sals orgàniques i inorgàniques en solució aquosa que permet l'àcid. solucions de peròxid d'hidrogen per a blanquejar la llana a pH neutre o àcid.
